Com sempre per Sant Jordi vaig tard, aixì que sobren les paraules. Espero hagi estat una molt feliç Diada!... La meva no va estar malament! I a més em van regalar la Rosa i un parell de bons llibres que em serviràn i molt...
Del Barça... Millor deixem'ho per dimarts... A veure que fan a Mancher... Com dic... Patirem fins al final...Terra -no somnis-
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna;
i la gent que la parla.
Pàtria. Miquel Martí i Pol.
Núr... Mil gràcies... Va per tú... ;-))
3 comentarios:
Res com l'amsitat eh! El Barça buf... ser culé és patir oi? però n'has de treure de bo el que dius... una rosa i bons llibres que fan tanta companyia en certs moments! Pàtria... com m'agrada!
aix... nena!!! sóc un bon parell de bledes! a veure si se m'arregla el dia!!
petonets, my precious! i un sopar de sant jordi molt maco, en la millor companyia! :)
Cesc: Pàtria, l'he decobert gràcies a la Núr, que em va regalar el llibre de reculls Pensaments, i sincerament m'ha fet molta il·lusió. I tota la raó! res com l'amistat!!! Els Culés sempre hem de patir i com no fins a l'últim moment!, aquesta vegada pinta molt complicat! a veure que faran dimarts!...
Núr: Si que som un parell de bledes, però que carai! millor ser bledes que altres coses! jajaja... Doncs sí un molt bon sopar de St. Jordi! jejejej! ;-)
Publicar un comentario