Baqueira...que és el que ens espera...dilluns 28/01/08 la resposta...

Bé nois, marxem ara mateix cap a Baqueira...demà a les 10 del matí serem a Pistes...hem quedat amb un tal David (il·lu que sigui noi, més que res jo sola esquiant amb 6 nois!!!!!! que fort!) per començar la jornada d'esquí!

Els videos i fotos...dilluns al Picasa...muaaasssss

10 milions de petons infinits amore...cuki meva...

...I could stay awake just to hear you breathing

watch you smile while you are sleeping far away and dreaming, I could spend my life in this sweet surrender

I could stay lost in this moment foreverver, every moment spent with you, is a moment I treasure...

I don't wanna close my eyes

I don't wanna fall asleep

'cause I'd miss you, babe

And I don't wanna miss a thing

'cause even when I dream of you

the sweetest dream will never do

I'd still miss you, babe and I don't wanna miss a thing...

Lying close to you, feeling your heart beating, and I'm wondering what you're dreaming, wondering if it's me you're seeing, then I kiss your eyes and thank God we're together, and I just wanna stay with you in this moment forever, forever and ever... I don't wanna close my eyes, I don't wanna miss one smile, I don't wanna miss one kiss well, I just wanna be with you right here with you, just like this, I just wanna hold you close, feel your heart so close to mine, and stay here in this moment, for all the rest of time...

...jejeje...t'he posat la cançó que crec que més t'agrada de totes, suposo que és per els records que porta l'escoltar-la, oi ????...

...Feia fred el dilluns 19 de Gener del 1998, però també molt de sol, eren les 15:50 hores quan vas sortir i el primer que em van dir, va ser: " es molt petita " ...940gr i 37cm, era la setmana 31, tenies pressa per sortir!, jo no et vaig poder veuere fins passats 2 dies. Des del primer moment vas haver de lluitar per tirar endavant, i com no podia ser d'altre manera, vas lluitar i tant!, el 4 d'abril sorties de la Teknon, desprès de 75 dies a neonats, i amb 2kg 400gr... però mira't ara...fent 4art i amb una mitja de Notable!...

Carinyo meu...com podria resumir els teus 10 primers anys de vida???, 10 anys son molts anys i has viscut moltes i moltes coses, unes genials, d'altres que pot ser millor oblidar, però el que cal que recordis és que t'estimem molt i que ets la millor filla que uns pares puguin tenir!, i que millor que recordar els teus 10 anys amb les fotografíes dels moments més divertits i emotius que hem viscut tots els que t'estimem!

A N Y S

I

A N Y S

P E R

M O L T S

A N Y S ... Booooooonikaaaaaaaaa mevaaaaaaaaaaa!

Petons infinits

Mama muaaakis...

Començo un nou camí...

Todo pasa y todo queda pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre la mar.
Nunca perseguí la gloria, ni dejar en la memoria de los hombres mi canción; Yo amo los mundos sutiles, ingrávidos y gentiles como pompas de jabón.
Me gusta verlos pintarse de sol y grana, volar bajo el cielo azul, temblar súbitamente y quebrarse...Nunca perseguí la gloria.

Caminante son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino se hace camino al andar.
Al andar se hace camino y al volver la vista atrás, se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante no hay camino sino estelas en la mar...

Després del primer gran "esdeveniment" de l'any, que els que em coneixeu bé ja sabeu quin ha estat i que m'ha servit per dir: PROU!, aquí estic i ja n'estic FARTA!. Torno a estar amb vosaltres, els qui realment voleu compartir, ni que sigui, una estoneta d'això que en diem vida, amb mi! I SÍ!! la Gemma ha començat l'any positiva i amb més força que mai!

Crec que hi ha senyals, moments, persones que et fan veure les coses més clares, que per dir-ho d'alguna manera et fan obrir els ulls, i el dia 1 de gener del 2008, la Gemma va obrir els ulls, i més que mai, ha tancat definitivament un cicle, que ha durat massa: 3 anys són molts anys, però ara ja està. Necessitava fer neteja, i que TOT el que tenia (materialment parlant) hagi desaparegut i ho hagi de tramitar tot, vol dir que ja he fet neteja!...m'ha costat, i molt!, però finalment! ho he aconseguit! Alelujahhhh!!!...

Vaig néixer al barri de Gràcia, el mes d'agost, feia molta calor, eren les festes de Gràcia (potser és per això que m'encanta la festa! i estar amb gent) i aquella mateixa nit a la plaça del Sol actuava el gran Serrat. A més, a casa, els meus pares sempre l'han escoltat. Forma part de la meva infantesa, adolescència i present i amb la seva cèlebre cançó, és ell qui millor pot descriure el que sento ara mateix...No s'ha de mirar enrere, sí endavant!, el passat , passat està, el futur és massa lluny, el present és el que tenim, però compte!, serà passat en res...

Diuen que a la tercera va la vençuda... és la meva tercera etapa... em pregunto...quantes més n'hauré d'acabar i començar???...les que faci falta!!

Petons a tothom...