jueves, 2 de octubre de 2008

... Va de remembers...


Vinga va, a veure si això ens anima... O ens acaba de...











Demà més...

sábado, 27 de septiembre de 2008

... Paul Newman...


... Quina notícia més trista!... En Paul Newman ha mort. Per sort, sempre ens quedaran les seves pel·lícules! Em quedo amb "El golpe", m'encanta!

viernes, 26 de septiembre de 2008

... Posa'm un suc de llimona...




...Quin dia... Els petits representants del RACC al "European Traffic contest 2008", han marxat de l'aeroport del Prat sobre les 9 del matí!... I espero ja hagin arribat a Ljubliana (estic a l'espera d'un missatgeo trucada), on demà té lloc la competició!!!! Han passat més de 6 hores a l'aeroport de Munich! Esperant un vol que els porti cap a la ciutat on tindrà lloc la competició, en Guillem, el Jordi, la Carlota, la Claudia i la Tanik han passat les hores jugant a fet i amagar i ves a saber que (quan m'ha trucat m'ha dit que s'ho estava passant d'allò més bé)... L'Ana i el Victor han d'estar esgotats, és mereixen un monument!... Pobrets...







Demà més...

P.D.:Han arribat mooooooolt bé!!!!

jueves, 25 de septiembre de 2008

Festa Major...


Ahir estava massa cansada per escriure... Va ser un dia molt i molt esgotador! No vaig parar!
Era molt aviat quan ens vam despertar, tot i que la nit anterior vàrem anar a dormir tard, la Tanik va anar sola al cinema amb els seves amigues per primera vegada! Va anar a veure Mama Mia, s'ho passar d'allò més bé, però vàrem arribar a casa sobre els 12 de la nit, si, resulta que les nenes van anar a la sessió dels 8.30 del vespre!
Doncs quan ens vàrem despertar, em diu... I si anem a la plaça St. Jaume a veure els Gegants i els castells?? I ho vàrem fer, al migdia erem allà, com que estava ple de gent no vàrem poder entrar a la plaça, però és va dedicar a fer fotos... Per cert... Molt i molt dolentes... Però ens va agradar molt, a la Tanik sempre li han agradat els castells, quan viviem a Castelldefels sempre anavem a la plaça de l'esgèsia a veure-l's, i a rius i taulet, quan viviem a Gràcia, també hi vàrem anar un parell de vegades, però mai havia anat a la plaça St. Jaume, i li va agradar molt, les fotos els va fer ella, als castellers de Sants (pels que tinc moooolta simpatia) i als de la Vila de Gràcia.

Com que els nens, els meus nebots, estaven cansats i tenien gana, vam decidir anar a dinar... Quin dinar... És van portar els 3 (Tanik, Eric i Alan) fatal! Quan vam tornar a casa, a la poca estona, la Tanik va marxar amb el seu pare cap a Sabadell, havien sortit al migdia de l'hospital amb el seu germanet, el Jan, i volia passar la primera nit amb tots ells, i sobretot amb el seu pare...

Per tant, vaig aprofitar per veure al Barça... No tenim defensa... Hem d'espavilar! Quin patiment! Guardiola, fes el favor de fer jugar més al Bojan!

I llavors tocava piromusical! No em va agradar tant com d'altres anys, però si que va servir per recordar "vells temps"... I el que em va agradar i molt va ser escoltar "Angels" (sempre posen alguna del Robbie al piromusical)amb els focs i la font!... I ja a casa... vaig caure rodona... I avui no podia... Em faltava corda... Però que hi farem! La festa major és nomès una vegada a l'any, no?? Doncs tocava gaudir-la! Espero que ho hagueu passat tant bé com jo!

domingo, 21 de septiembre de 2008

Vicky Cristina Barcelona...

... No m'ha acabat d'agradar... No és fa gens pesada, és una comèdia, però si i director no fos el Woody Allen... No sé, em van agradar molt més match point i el sueño de casandra (aquesta ultima molt)! Però que hi farem! La música està molt i molt bé! La cançó molt encertada, la Pe i en Bardem, molt còmics, l'he vist en català, però crec que s'hauria de veure en versió original (vull veure si es parla català o nomès castellà i anglès, més que res per l'escena que passa a la fruiteria on els noms de les fruites estàn en castellà... Perquè desprès diguin a Madrid...) M'han faltat més actors Catalans, que en tenim i de molt bons, de la ciutat, m'han faltat cosetes, crec que m'agrada més New York com a ciutat de les seves pel·licules. M'ha decepcionat una mica, però una peli d'en Woody Allen i a Barcelona, doncs és per estar orgullosos!




Canviant de tema... He trobat, Suprem en francès... Fa gràcia...

sábado, 20 de septiembre de 2008

Em sento guanyadora... Em fas pena... Molta...

He sentit vergonya, de veritat, la unica cosa bona amb la que em quedo és amb la Tanik! Quina pena de persona que ets... Has estat incapas de donar-li el pèsam a la meva cosina o al Jordi... Saps el que va passar! Sabies que la teva filla ho va escoltar, sabies que el Jordi ho havia vist tot! Vas ser incapç el mateix dia de dir-li res a la meva mare, que et va trucar al teu mòbil per parlar amb la Tanik i dir-li que tot anava bé .-Quan no era cert.- Has estat incapas de ser una persona... La coneixies!, més de 10 anys feia! I la teva filla l'estima molt! I és recorda molt d'ella! Dessitjo que mai hagis de viure una experiència com aquesta, de veritat. Ahhh... I em dic Gemma, per si ho havies oblidat! No A.....a. De veritat... En aquests moments agreixo, i molt que la teva dona és creues pel nostre camí! Cadascú te el que és mereix!... I si em sentia perderora... ARA EM SENTO GUANYADORA... Gaudeix del que tens... Que és el que et mereixes... Et perd la "pasta" quina pena!... Sento dir-et que no ho és tot en aquesta vida... Més que res per si no t'en havies adonat! I'm not standing SMALL!!!


I don’t wanna talk
About the things we’ve gone through
Though it’s hurting me
Now it’s history
I’ve played all my cards
And that’s what you’ve done too
Nothing more to say
No more ace to play

The winner takes it all
The loser standing small
Beside the victory
That’s her destiny

I was in your arms
Thinking I belonged there
I figured it made sense
Building me a fence
Building me a home
Thinking I’d be strong there
But I was a fool
Playing by the rules

The gods may throw a dice
Their minds as cold as ice
And someone way down here
Loses someone dear
The winner takes it all
The loser has to fall
It’s simple and it’s plain
Why should I complain.

But tell me does she kiss
Like I used to kiss you?
Does it feel the same
When she calls your name?
Somewhere deep inside
You must know I miss you
But what can I say
Rules must be obeyed

The judges will decide
The likes of me abide
Spectators of the show
Always staying low
The game is on again
A lover or a friend
A big thing or a small
The winner takes it all

I don’t wanna talk
If it makes you feel sad
And I understand
You’ve come to shake my hand
I apologize
If it makes you feel bad
Seeing me so tense
No self-confidence
But you see
The winner takes it all
The winner takes it all....

miércoles, 17 de septiembre de 2008

Mama miaaaaaaaaa...

No aniré a veure el musical a Barna perque en castellà no les vull escoltar, a més la Nina... Ho sento però que es dediqui a OT... La peli... Per mi genial, hem esperat a que tornès la Tanik per anar-hi i l'espera ha valgut la pena!

Posaré una cançoneta per animar-vos una mica...



Eva... Ja deiem que faltava aquesta.. Ehhh... Menys mal que ens vàrem quedar fins al final... jejejje. Felicitats, 34 petonassosssssss... Vinga anima't! ;-)

Vane... No vas venir... Tu t'ho vas perdre! A veure si la veiem... Que val molt la pena... :-D

Tanik & Carla... Sí... Estàvem plorant... Ja us tocarà a vosaltres... Muaks :-D

Tete... Baixa-la!... Que ens disfressarem les nenes... I farem un "Waterloo" familiar... jejejeje, la Carli i Tanik de "principals"... L'Eric i l'Alan de cors.. jajajajajaja... (per no dir tu i el Jor com els protas de la peli... juasjuasjuasjuas...)

Monica... Te acuerdas???? (La boda de Muriel)... La tenemos pendiente de Karaokee... ;-D

Que "gros està" el Colin!!!! Mare meva!!!, però segueix tenint allò...

Cuki... Aquesta la cantes des dels 2 anyets... No m'extranya que la cantesis al cinema... muakis...



La versió d'Erasure, va marcar un gran estiu als 19 anys!




Money... Aixxxx... Diuen que no dona la felicitat... No segur que no, pero saber que no t'has de preocupar per arribar a final de mes segur que una mica ajuda...


SOS... Que dir...


Chiquitita... Em recorda a la meva infantesa, hi havia un programa els divendres per la tarda que començava amb aquesta cançó... Fa molt d'això...

jueves, 11 de septiembre de 2008

Bon cop de falç...



Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

miércoles, 3 de septiembre de 2008

Halelujahhhhhh!!!!!

M'he tret un gran pes de sobre... un pes de més de tres meleits anys! Ja era hora! s'ha acabat! FORA! Ara mateix sóc la dona més feliç del món!!!!!



A viure la vida que son 2 dies!!!

sábado, 30 de agosto de 2008



Tot i que en castellà no m'agrada com sona la seva veu, és molt millor amb anglès.... És fantàic aquest home... A veure si aconsegueix treu-re nou disc...
Dicaca't a...

viernes, 22 de agosto de 2008

... Gràcies a tots...


De veritat, que aquest any ha estat impressionant... M'heu felicitat toooootssss... Quina passada, estic molt contenta... Ha estat dels millors aniveraris que he passat... Regals materials poquets, però el millor, poder dinar amb la meva nena i un altre que m'el reservo per a mi i nomès per mi...

domingo, 17 de agosto de 2008

...We are family...

Jejeje... Ha estat un cap de setmana familiar... Faltaven alguns, uns no podràn tornara estar amb nosaltres, tot i que els sentiem allà, d'altres, per motius diferents tornaràn o estaràn molt aviat... Tot i això, i els bibes i els còlics, com no, ha estat un cap de setmana força intens però molt bó... We are family...

miércoles, 6 de agosto de 2008

... Estressada JO... JA, JA, JA... jejejeje...

Món!!!!... Querias Kiko y Shara, ¿no??, pues aqui los tienes... Que momento, ¿te acuerdas?, el momento LOCURA... jajajaja, que tiempos... "Que se pare el tiempo que este es mi castigo, pensar que el dia amanece y que no estoy contigo"...Jajaja.. ya te veo interpretando "petarda" jajajaja...




OBK, quant de temps que no escoltava aquesta cançó... De fet volia posar "nada queda ya", que m'encanta, però buscant-la he trobat aquesta que va marcar una època molt bonica de la meva adolescència...




Ariel Rot & Fito&Fitialdisssss...


Jejeje... MClan &Ariel Rot, Que grans...


FOC AL COSSSSSS...


Una del Mestre... Per acabar...




P.d.: Mil besos Guapaaaaaaa, ahhhh y gracias por todo!...
P.d.: Gina! També va per tu!!! Pensar que vàrem estar a punt d'anar al concert! Al proper hi anem!!! jejejeje. Mil gràcies a tu També. Muaks!!!

viernes, 1 de agosto de 2008

...

He trobat aquest punt de llibre... I crec que és una gran frase...

Ser lliure significa reunir suficient valor per ser allò que un és,
senzillament malgrat que existeixi el risc de desaprobació per part dels altres.

... Doncs allà va...

Com que l'autora m'ha autoritzat, i no em demanarà drets d'autor...(me lo has prometido...ehhh)

Érase una vez... Una joven terrassenca que después de acabar la carrera se
decidió a buscar un trabajo por Barcelona, donde había más posibilidades de
mejorar profesionalmente y encontró una oferta en el racc. Aunque el sueldo
era muy muy pero que muy vergonzoso decidió que debía seguir aprendiendo...
Pero sobre todo debía seguir conociendo a sus compañeros... Unos compañeros
con los que vivió muchas cosas... Jijiji!

- Una tal Gemma, con la que congenió desde el principio. Una chica con gran
sabiduría, con mucha cultura y sobre todo una muy buena persona y una chica
entrañable, que le brindó casa y cama en múltiples ocasiones...

- Un tal Xavi, más conocido como "Gato Corral", con el que compartió
momentos absolutamente memorables frente al despacho de un jefazo de nombre
Iñaqui y muchas confidencias sobre todas las conversaciones confidenciales
que salían de dicho despacho...

- Un tal Ignasi, el gran "Kalamar", un chico muy tímido al principio, cuando
compartía con él los momentos tupper ware en las pistas de la UB. Un chico
que poco a poco fue desvelando su misteriosa esencia y al que le unieron
muchos momentos inolvidables.

- Un tal Manel, more known like "Ratoncito", "rumbero"... con el que
compartió reflexiones literarias (Las cenizas de Ángela, La mujer del
viajero en el tiempo --> que por cierto van a hacer la peli, te gustaría
venir conmigo a verla?? Qué momentazo!!) y también informáticas (le enseñó
lo que era el NCH, el memento, el mantis... Jajajaja!!!)

Pero un día... Casi todos decidieron abandonar el barco (las condiciones
laborales fueron empeorando) y cada uno emprendió su camino en solitario sin
olvidar nunca los grandes momentos vividos juntitos. Aún se siguen viendo y
compartiendo todo aquello que les une... La joven Mónica - así se llama -
la última vez que se vieron reservó el día 1 de agosto para volver a
compartir con ellos otro rato de buen humor y amistad ... Sin embargo, no
todos lo hicieron... Y ella sintió una pena infinita en lo más profundo de
su corazón, su alma se quedó rasgada para siempre...


Afegit...- Mónica, la chica de la eterna sonrisa... La trabajadora inagotable, la reina del photoshop y los juegos de rol, la chica que nos hacia pasar grandes momentos con sus historias...

P.d.: He de dir que el final ha no ha estat trist, sinó que ha estat molt i molt agradable i a un lloc ja clàssic, al Mexicà de sempre!, A més m'heu ajudat moltissim a "evadirme" d'un moment molt difícil de la meva vida, això sí, he de dir, també, que el final no ha estat el de "trios", orgíes i demés que algú de vosaltres va comentar...juasjuas... ejemmm...

Bé que ha estat fantàstic, com sempre, i que ens veiem per gràcia... O avans... muaks...

jueves, 31 de julio de 2008

Tieta, aquest va per tú...









Ara mateix no tinc més paraules, nomès espero hagis trobat el que buscaves. Sempre estaràs amb nosaltres. Et trobarem a faltar.

martes, 29 de julio de 2008

...jijijijiji...

... ejemmmm... Aquest vespre fent un beure amb uns amics hem começat a recordar i recordar... Serà l'edat... i ...



Que genial... Els qui teniu la trentena sabeu de que va... Per els que no ho heu pogut viure "live" amb l'era digital ho podeu "descobrir"...

sábado, 26 de julio de 2008

jejejeje...



Com vàrem riure... Era auesta, oi???...
Espero hagueu descansat perque jo sí que ho he fet i molt
:-d

miércoles, 23 de julio de 2008

martes, 22 de julio de 2008

Cai...


Ja està! Ja heu agafat l'avió... Eric, carinyo, estaves com una "moto", "jo també"... Sí Alan, tú també!... La Tanik ja té certa experiència amb això de volar...

aiiixxx... Que et trobo a faltarrrr i tu a mi perque m'acabes de trucar... Petitonaaaaa mevaaaa disfruta d'aquests dies a Cadis!!!!
Va una cançó que t'encanta per alegrarte una micona... I disfruta d'aquests dies a Andulsia!!!.. Tot i que a l'agost i tornes, ehhhh!!!!...


martes, 15 de julio de 2008

LIVE AND LET LIVE



Jajjajajajajajajajajajajajjjjjajajajaaaaajjjajajjjaaaaa... Quina pena de "persona", quina absurditat... Dedica't a passar-te el dia connectada al web messenger i visant blogs i més blogs i a escriure els teus post en horari laboral... Que és lo teu... I deixa que els demès ens dediquem a treballar i a ser professionals que tu això no saps el que és... Viu i deixa viure... Passa de MI i treballa una mica... I si no t'agrada la teva feina... Doncs ja saps... Infojobs...

Sembla que hi ha persones que no saben el que és la convivència, el respecte i el ser PERSONES. Haurien de viure incomunicats a la muntanya. Hi ha gent que és pensa que són els reis del món, quan en realitat el que realment són és uns amargats, que el que han de fer és amargar la vida als demès per tal d’intentar sentir-se millor, ja que la seva vida és tant patètica i buida, que no tenen res millor a fer... Realment em fas molta pena... MOLTA...

Apa, maca... Va per tu... Espavila, perquè de la manera que ets rebràs més hòsties... Ahhh i et dono un consell... Viu una mica la vida que realment val molt la pena...




lunes, 14 de julio de 2008

... Happy birthday... Preciós... Alan, Moltes felicitats...



Anys i anys, per molts anys... A la una per molts anys... anys i anys... Per molts anys... A les dues per molts anys... Anys i anys per molts anys... A les tres per molts anys... FELICITATS ALAN!!!! La Tanik i la tieta Gemma et dessitjen 3 miliooooooons de petons pel teu 3er aniversari!!!! T'ESTIMEM MOOOOOOLT CARINYO...







domingo, 13 de julio de 2008

... Felicitatssssss....





Com sempre, quan quedem tots és fantàtic, tornar a recordar els anys de Barçalles, el tranquilo, el subis, les setmanes santes a Lloret, les festes... Quants anys han passat??? 15???...

Ara compartit amb les noves generacions... Que guapo el Pol!!!! És preciós, Felicitats Lidia i David!!! Podeu estar orgullosos!!!...

I encara no s'ha acabat, que al desembre n'hi haurà un/a més.... Quina sorpresaaaaaaaaaaaa!!! Anna, Josep!!!!! Felicitatsssss, No ens ho esperavem!!! Quina il·lusió, estem molt contentssss!!! Al desembre sereu pares!!! Mil petons!

Ahhh... I per les properes "quedades", tenim cangur... La Tanik... hahhah...

Bé, que ahir va ser un dia fantàtic, ens ho vam passar de conya, malgrat la pluja de la tarda, el dinar es va enllçar amb el sopar, com sempre acostuma a passar quan venim a casa vostre, i vàrem riure, xerrar, jugar al Buzz, molta beguda, musica "remember" al youtube... Va estar, com sempre, GENIAL!!!!!!...

hehehehe... Ho recordeu... hahhahahaaaa...

sábado, 12 de julio de 2008

miércoles, 9 de julio de 2008

Benvinguda...

Elsa, benvinguda al món! Quin dia més bonic el 08/07/08. La teva germana, Carla, està molt contenta, i com no els teus pares, avis, tiets, cosinets, cosinetes... Ahhh i els besavis!!!...

Ets preciosa! Petons pels quatre, Eva, Jordi, Carla i ELSA! FELICITATS...
Les 3 cosinetes, Elsa, Carla i Tanik! Que guapes que sou!



Aquí estàs amb la teva germana gran! És la primera vegada que t'ha agafat! Estava mooolt contenta de veure't, desitjava molt poder-te agafar, cada dia preguntava quants dies faltaven per veure't!!!!... I ara... Aquí estàs!!!!

lunes, 7 de julio de 2008

... Visca Catalunya i Europa...

Quina vergonya de pais (Espanya), però amb tot això demostren que ens tenen por, i que estem envoltats d'ignorants!
Des de fora de Catalunya, ens estàn fent molt de mal, desprès quan coneixes a gent de fora de Catalunya, has d'escolar, "anda si los catalanes sois buena gente".
Els nens catalans estudien el castellà a l'escola, i als patis de les escoles i als carrers de catalans, pots escoltar a més gent parlant el castellà que no pas el Català, cosa que és una gran pena, amb el que ens ha costat poder tirar endavant... Per tant, de que tenen por??? A qui volen enganyar... Per favor, que estem a Europa i Espanya sembla cada vegada més un pais tercer mundista! Catalunya, ha fet, durant les ultimes dèquedes, que a Espanya se la conegui a arreu del món com a un pais més enllà dels "toreros" i les "flamenques"... Per favor... Quina vergonya haver de formar part, per obligació, d'un pais tant "prehistòric"...


La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.

La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pot ser-li suposada' als seus ciutadans'.

Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest
A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que 'posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte'.


Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco.
Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem!
Telecinco mai més!
Passa-ho.


PER A QUI NO HO SÀPIGA TELECINCO ÉS LÍDER D'AUDIÈNCIA A CATALUNYA; ELLS A CANVI D'AIXÒ S'ADHEREIXEN A 1 MANIFEST QUE PRETÈN QUE EL CATALÀ (ENTRE ALTRES LLENGÜES) SIGUI RELEGAT I MENYSPREAT.
SI ELS CATALANS ENS UNÍSSIM PODRÍEM ACONSEGUIR FER- NOS RESPECTAR; EN EL SEU DIA HO VAM ACONSEGUIR AMB LA MARCA 'PASCUAL', ARA ÉS HORA D'IMPEDIR QUE AQUESTS FEIXISTES QUE NO ENTENEN EL QUE SIGNIFICA EL RESPECTE A UNA LLENGUA IGUAL DE VÀLIDA QUE LA SEVA (AMB LA DIFERÈNCIA QUE ELLS ENS LA IMPOSEN A NOSALTRES), NI CONTEMPLEN UNA DIVERSITAT CULTURAL, ENS SEGUEIXIN PRENENT EL PÈL. JA ESTÀ BÉ QUE ENLLOC D'ESTAR- NOS AGRAÏTS, VAGIN EN CONTRA NOSTRA.
ES CREUEN QUE PODEN TRACTAR- NOS AIXÍ I QUE DAVANT D'UN ATAC CONTRA LA NOSTRA LLENGUA ENS QUEDAREM IGUAL?? DEMOSTREM- LOS QUE NO I QUE HAGIN DE RECTIFICAR!!


DESPRÉS DE PATIR DIA RERA DIA LES BARBARITATS DE LA COPE, ETC. A SOBRE AIXÒ?? JA N'HI HA PROU! feu córrer aquest mail!

viernes, 4 de julio de 2008

Pot ser que la vida...




woooooowwwwwwww... Fantàstic!!!... Com ens ho em passat!!!... Ha estat genial! Jo he disfrutat com una nena!!!! Però el millor ha estat veure a la Tanik saltant com una boja, sense parar ni un moment!! Cantant totes les cançons... Uff!! Ho recordaré tota la meva vida!!! No per el grup, que m'encanta! I ara per ara son el grup "mediatic Espnyol", sinó, per lo bé que s'ho ha passat la "cuki" que m'ha fet tornar caminant des del sant Jordi..."mama... que et sembla si tornem caminant i aixì xerrem una mica..."!!! Com saltava, com cantava... ESTEM AFONIQUES... Que bé que ho em passat!!!... ECDL Per sempreeeeeeeeeeeeeeee...


I Quan han cantat Pot ser... Que màgic... Quin moment!!!!!...

viernes, 27 de junio de 2008

... Estic feliç... K bé!!!!...

Per si la selecció guanya, recordarem el video on el "niño" (Torres) fa d'actor al videoclip dels seus amics del canto del loco!!! (que bé que el proper divendres els veure en concertttttttt!!! hehehhe !!!)



Demà parlaré amb la Barbara... La meva amiga... I quants records...Em recorda a aquella època....

jueves, 26 de junio de 2008

... Per fí... Un dia més i... VACANCES...


Ja era horaaaaaaaaaaaaaa... Demà a aquesta hora estaré de vances... Quines ganes que tinc!
:-DD

martes, 24 de junio de 2008

... Encara estàs per aquí, veritat???...


... Estic segura que sí, perque ho noto! I la Tanik és recorda molt i molt de tú! Recordes, quan jugaveu a futbol a Castelldefels mentre el River corria per allà?? Si veiessis a l'Eric (segur que l'has vist)... Sempre parla de tú i els teus trens!! Sis anys són molts anys, però mai deixarem de pensar en tú! Sempre estaràs amb nosaltres...
T'ESTIMEM AVI!


P.d.: Vàrem fer la rotonda amb aquesta cançó a tot volum per a tú!! Sí ja ho sé... Ho vas veure, oi???

viernes, 20 de junio de 2008

Estic moooooolt contenta...


Sí! Molt contenta i molts de vosaltres ja sabeu perquè! Avui ha estat un gran dia! Bé, de fet, un gran vespre!... Que fantástic! (mil gràcies!)

I que millor que cel·lebrar que arriba l'estiu! Vancances, terrasses, festes, sopars, copetes, platja, aniversari, festes de gràcia... Bé! Realment per a mi comença l'estiu la màgica nit de Sant Joan...

Tot i això avui ha estat un dia d'estiu! I com que diuen que aquesta matinada comença "oficialment"! Doncs, aquí va...



M'encanta... Sí, s'han fet grans (els anys passen per tots) i en directe no tenen veu! Però les seves cançons em fan tornar al passat! I aquesta, el nou single, realment m'agrada, i molt! El "blue eyes" Joey McIntyre encara té el seu "morbo"...

martes, 17 de junio de 2008

Felicitatsssss... Per a tú... I per a mi...


Nomès volia... Dessitjar-te... Felicitats...


No cal que et digui perquè... Oi???... T'estimo! Sempre... :-D

miércoles, 11 de junio de 2008

Quina il·lusió... Quant de temps...

Nois! Ha estat Fantástic, bona companyia, bona conversa, uns beures, unes braves, i sobretot tornar-vos a veure! Tot i el desertor!!!... Bé, pel sopar no s'escapa!!!...





P.d.: És que em recorda a l'almo2bar 2, aquell sopar memorable!!
P.d.2: Per cert, hi ha propostes de volley-platja x aquest estiu... Ja en parlem!

Mil petonets
:-D

viernes, 6 de junio de 2008

... Il Dotore... 46...


Finalment l'he pogut veure d'aprop... I molt aprop...

Com sempre, que he pogut anar al ciruit, avui ha estat un día fantàstic, llàstima que el Lorenzo hagi caigut! Espero pugui sortir diumenge... Però he estat al costat del Valentino Rossi... Quina passada... I a més m'ha signat un autograf!! Ha estat increible!



A més a servit per retrobar-me amb un amic, cosa que és d'agraïr! Ell ja sap qui és!



Al Jordi li hagués encantat venir... Llàstima! De veritat... Avans de sortir del circuit, l'he trucat per explicar-li!!!!... Aixxx... Però he agafat invitacions per la propera de motos al juliol... Com a mínim hi podrem anar a passar una estona i disfrutar de l'ambient!

Ahhh... I el Pol Espargaró, Déu ni dó!!!... A veure si fa podi, segur que sí!

Entrenaments Moto GP 2008

martes, 3 de junio de 2008

Fa un anyet...




Doncs ja fa un anyet d'això!... Passa el temps volant... De veritat!, Que bé ho vàrem passar.. ehhh, nois?, bé ningú dels qui sortiu a la foto segueix al RACC, sóc l'única que queda allà... Però aquell dia ho vàrem passat "teta"...

viernes, 30 de mayo de 2008

... The winner takes it all...

Quantes coses és poden dir en una sola cançó...

jueves, 29 de mayo de 2008

...303 km/h... Woooooow


... A les 6.33 min. Sortim de Barcelona Sants, ha estat molt puntual, nomès sortir han anunciat que posarien una pel·licula, El ultimato de Bourne, que bé perquè la volia veure! M'he posat els cascs i he mirat la peli, de tant en tant anava mirant a quants km/h anava els "bitxo", 150, 199, 200, 250..299...303km/h és el màxi que he vist... Increible! no ho semblava en absolut!, he vist tota la peli, m'ha encantat!, quan s'ha acabat, m'he aixecat, he anat al servei, i he pensat ves a la cafeteria a pendre un café... Són les 9 menys vint! del matí, he estat esperant al café, he fet una trucada... i les 9 menys pocs minuts... Ja estàvem entrant a Atocha!, a les 9 baixava del tren! Directe, Barcelona -Madrid... Sense parades... 2h 30min! Ha estat una molt bona expriència! Us la recomano si heu d'anar a la "capital"...

sábado, 24 de mayo de 2008

Porrera, Porrera... jajajajajja



Genial... Sense comentàris...

viernes, 23 de mayo de 2008

Perrea, perrea...




Pase lo que pase el sábado, Rodolfo ya ha ganado. La broma ha tocado su "cielo" particular sorteando todos los obstáculos, infiltrándose en el sistema y -sobretodo- aupada por la gente que ha querido jugar con el tema. La fuerza de internet ha quedado patente. No hay otra lectura.

Estoy superorgulloso del trabajo realizado. No se trata únicamente del hombre del tupé con su guitarra de plástico que es un crack y ya lo sabíamos. Se han cooordinado decenas de profesionales para llevar a cabo la gamberrada. Productores, maquilladoras, vestuario, márketing, prensa, operadores de cámara, redactores, webmasters y muchos más que me dejo. A todos ellos, muchas gracias. Como esas bailarinas, y sus horas y horas de ensayo, intentado ensamblar un gag, en un festival de proporciones gigantescas. Te gustará más o menos, pero es muy grande y había que dar la talla. Esto lo hacen actores sin experiencia y no pasamos del puente aéreo.

Me decían desde Belgrado: "Somos la alegría del festival". ¡Bien! Se trataba de eso. De reírnos y generar buen rollo. Hay que pedir disculpas por si hemos ofendido a alguien. Como dice Corbacho: "Es mejor pedir disculpas, que pedir permiso". También nos hemos reído con las lecturas malintencionadas de los que no han querido ver la broma y sólo han hurgado en sus escándalos inventados.

En un país avanzado -con un mundo del espectáculo bregado, ágil y sano-, lo del chiki sería habitual. Es un fenómeno, pues a saco con él. Se estaría preparando una película y un musical. Aquí, no. Aquí hay telepredicadores seniles que quieren ver lo que no hay (con mala fe) y diarios que pretenden ganar un Pulitzer, porque no se les ocurrió a ellos. Da lastimita. ¡Qué mala es la envidia! Yo, cuando algo me gusta y me sorprende, no pienso "si no se me ha ocurrido a mí, es que ellos lo han hecho mal". Yo, no. Me relajo, lo disfruto y aprieto los puños par seguir trabajando y mejorando.

De todas formas, nada podrá aguarnos la fiesta. Para unos gamberros como nosotros, lo de Belgrado es muy grande y así lo vamos a vivir. Como esa gente (¡muchísima!) que se pondrá delante de la tele para disfrutar con una complicidad y un buen rollo que nos emociona. Trabajamos para esto. Para liarla. Para subvertir lo establecido, para romper y rasgar la seriedad de un mundo previsible y gris que, un tío con dudoso acento argentino, ha agitado durante unas semanas inolvidables. Me siento orgulloso de pertenecer a EL TERRAT y haber llegado hasta aquí. Y que quede claro que no vamos a detenernos. Lo mejor está por venir y no sabemos por donde. Eso es lo guapo. Perrea!!!!!!!!
Andreu Buenafuente.

miércoles, 21 de mayo de 2008

,,,




No és Nadal.. Però veure al Bono (U2) amb el Freddy Mercury, el Paul McCartney.. no té preu... I la versió que van treure fa pocs anys... Dido, cold play, Keane, Travis... ROBBIE WILLIAMS, Bono (U2)... Per Nadal la tornaré a posar...

... Ara seriosament...



És el mllor amb difeència.. EL MILLOR...