Per favor...Un nou disc... Jaaaaaaaa...

Núr... Hem d'anar a Londreeeeeeeeessssssssssss... Jaaaaaaaaaaaa... o a Berlinnnnn...

I did it my way...

Sí ho he fet a la meva manera... Com tot... Però... Que espereu de mi...

Dicen que el tiempo y el olvido són como hermanos gemelos...

Estic depre avui... Aquí ho deixo...

Ja que el Barça ha perdut... Recordarem la F1...

Bé el Barça ha perdut... És que no podiem esperar arribar a la final!, tal i com juguem ultimament... Tot i que avui no hem jugat del tot malament!!!

Que emocionant anar al circuït !, era un dels meus somnis pendents... Ultimament no paro!, que si Estopa, que si el circuït... En fí!, espero seguir axì...

Apa...que faig una posse... Que millor no comentar...jajaja...

...jejejeje.. aquesta la poso perquè la pose de "xulito" que fa l'amic Kimi m'encantaaaaa... aixxx... Quin culet, no??? jajajja....

Aquí teniu al Fernando Alonso... No comment... Però l'havia de posar...

Vaig tard....

Com sempre per Sant Jordi vaig tard, aixì que sobren les paraules. Espero hagi estat una molt feliç Diada!... La meva no va estar malament! I a més em van regalar la Rosa i un parell de bons llibres que em serviràn i molt...

Del Barça... Millor deixem'ho per dimarts... A veure que fan a Mancher... Com dic... Patirem fins al final...

Terra -no somnis-
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna;
i la gent que la parla.

Pàtria. Miquel Martí i Pol.






Núr... Mil gràcies... Va per tú... ;-))

Resum...

El cap de setmana, va começar molt i molt bé, un somni, dels molts que tinc per complir, fet realitat, veure als Estopa en directe, i en molt directe... a 3 metres que els tenia! Estava feliç, desprès unes copes en molt bona companyia...

My love... Estopa cantant en Anglès...


Més vi... Estopa cantant en Català...

(Les imatges no són de massa qualitat però valen la pena)

Fins aquí tot perfecte, i llavors arribo a casa... I... Em trobo "les catarates del Niagra", però al meu menjador!, pico als veïns que tinc a sobre, m'obren la porta, faig baixar al senyor, i li ensenyo el meu menjador, i em comenta: "Nuestro no es porque nosotros no tenemos ningún escape y además por la noche cerramos la llave del agua"...
Ok, penso... Doncs tanco l'aigua de casa meva, no fos que alguna "tuberia" pases pel sostre...
I a les 8 del matí em desperto, pel soroll de l'aigua... I sense llum, un curtcicuït que s'ha carregat l'instl·lació elèctrica... Torno a picar als veïns, i no obren la porta, començo a picar a més veïns i al president de l'escala (molt amable he de dir), allà tothom tafaneja, dona la seva opinió però ajudar RES de RES (com a partir d'ara em trobi a algunes de les "radio patio" tafanejant, no em callaré la boca! Ho ben juro!)
Ja eren les 11.30h i decideixo trucar a un lampista 24 hores perque com el pis és de lloguer i era dissabte, no podia localitzar al propietàri pel tema de l'assegurança...
Truco al 112 i em diuen que ells no poden fer res que truqui al 012, el 012 em diuen que allò és informació de la Generalitat, que truqui a un numero 11xxxx de telèfonica, allà em diuen que per emergències el número és un altre, i finalement... Localitzo un lampista 24h!!!, en 45 minuts arriba, i evalua...
Diu que la fluita ve del pis de sobre...
Torno a picar, i MIRACLE! Obren la porta, deixen que passi el lampista, mira a la cuina i detecta ràpidament on és la fluita... La senyora tanca la clau de pas de l'aigüa, per indicació del tècnic i molt poc a poc deixa de caure aigüa del meu sostre del menjador, que per cert , al menjador hi ha 1 pam d'aigüa.
Ostres, sí que era d'ells la fluita, i no, no tanquen la clau de pas per la nit... m'han mentit!.
Bé la senyora diu: "mi marido está ahora trabajando y cuando vuelva, sobre las 6 de la tarde, llamaremos al seguro"... ¿¿¿Cómo?????, dic jo...
El tècnic 24 hores em volia clavar 300€ per detectar d'on venia la fluita, truco a la companyia i finalment em cobra 150€, que déu ni dó, però que hi farem ja no queia aigüa del sostre...
Finalment li dic a la veïna que faci el favor de trucar a l'assegurança, que jo no penso esperar més... Eren les 2 del migdía...
Total, que discussions i tal i tal i finalment accedeix a trucar...
Baixa a la poca estona, mentre estic recullint aigüa... I em diu que ja ha parlat amb la mutua i que li han dit que fins dilluns no podran passar... "yo ya he hecho todo lo que tenia que hacer", em diu!... Llavors exploto... I li dic que com no faci que vingui algú immediatament, li caurà un "puro" per no respondre i haurà d'assumir les consequències ... Ni cas...
Com que no puc fer més, tapo tots els mobles amb plàstics, no sigui que obrin l'aigüa altre vegada, i marxo amb la maleta i la nena a casa de ma germana...
Diumenge al migdía em truquen per dir que en 20 minuts un tècnic estarà a casa... Fa un pont al contador i torno a tenir llum però fins dilluns a la tarda, no puc tornar a casa...
Tot i això he d'escoltar "Que ellos no piensan pagarme los 150€, que esto no es culpa suya." .. Faltaría que ho haguessin fet expressament, i que "no piensa darme el número de poliza porque no tiene porque" quan li demano el número per reclamar que em paguin els 150€, "Y si quieres denunciarme, pues hazlo"...
Tothom té dret a viure i treballar a Catalunya, ha de ser molt dur marxar del teu país i deixar a la família i als amics, però si vols que et respectin, primer respecta als demès i segón, segueix les normes bàsiques de convivència i respecte del país on vius ara.
Sembla que els qui hem viscut tota la vida aquí, ens em de mossegar la llengüa i respectar als que venen de fora, perquè sinó som intolerants i "racistes", però jo ja no em puc callar, jo respecto tothom, sigui qui sigui, vingui d'on vingui, tingui l'edat que tingui, però JA 'HI HA PROU, també vull que s'em respecti a mi!, i en tres dies, no se m'ha respectat, se m'ha insultat i se m'ha faltat.
JO sí que quan estic al metro no em sento i cedeixo el seient a qui ho necessita... Qui agafa sovint aquest mitjà de transport, ja sap qui emputxa, trepitja, etc... per seure, és igual que una persona gran, una embarassada vagi de peu...

Hi ha de tot, i no tots els que venen són iguals, però hi ha un col·lectiu molt i molt nombròs que fan el que els ve en gana, (també hi ha gent d'aquí entre els que no repecten, no ho nego) però això no pot seguir aixì...

No pre-jutjaré a ningú pel país d'on vingui, però tampoc toleraré que em faltin el respecte per por de que em diguin que sóc intolerant i racista!

Tot i això pensem en positiu, segur que els que respectem sóm molts més i encara les coses poden canviar...

Calia...????

Avui, no sé perquè però m'he llevat de molt bon humor, estava contenta, i molt! Era feliç, i mira que normalment quan plou estic...Que no hi ha qui m'aguanti! Però suposo que com que feia falta la pluja, doncs me n'he alegrat i com que era dijous i ahir vaig disfrutar i molt de la peli que vàrem anar a veure al cinema, doncs estava com si fes un sol de por!, mentre esperava el bus, queia una pluja suau, m'agrada sentir com les gotes fredes em toquen la cara, m'encanta, no sé!...

A mesura que ha avançat el dia, les coses s'han anat torçant, el dinar ha estat genial!, però quan he sortit de la feina...quan feia un sol espantós i de cop a la parada del bus...Llamps i trons i més llamps i trons...I...vinga, altre vegada...Un xàfeg que feia por, però que hi farem, necessitem aigua, ja estava bé...Jo sense paraigües...Però ha arribat el bus...I he pensat, perfecte, ja no em mullo, JA! quan he baixat del bus, la cortina d'aigüa...era "bestial", i jo sense paraigües!...bé he pensat, nomès he de creuar el carrer i ja seré al metro i salvada! JA!, no he pogut arribar a la parada del metro, estava xopa, i ha començat a pedregar!, ostres! sempre m'ha de passar a mi!, sempre!, la mania que tinc de no voler agafar el paraigües, però és que no m'agrada!, m'agrada mullar-me, però la pedregada...Ha estat impressionant!...En fí...als pocs minuts, ha sortit un sol impressionant!, vaja, que m'ha fet oblidar els minuts de pànic que he passat!, i he pensat...Calia??, doncs no sé, la pedregada, no, que ja en tenim prou amb la sequera com perque a més la pedra ens ho espatlli tot, però la puja d'aquest matí sí, sí que calia!...

M'han donat un premi...

Ostres...M'han donat un premi inesperat! Estic molt contenta, de veritat, per qui me l'ha donat i perquè jo des del meu modest blog, on intento escriure de tot i res, de les coses que em passen o de les que m'agradaria que passesin... Doncs m'ha fet pensar, resulta que hi he trobat gent encantadora!, que valen molt i molt la pena!, persones molt interessants i pesones de les qui es pot apendre, que sempre és important, poder aportar coses als altres i que els altres me n'aportin!, i passejar pels blogs m'omple! Hi ha sentiments, informació, opinions, respecte, diversió, estic encara com en un núvol! Val la pena quan algú em posa comentaris als posts que he escrit; em fa ilusió. Hi ha persones a qui poc o més els interessa el que em passa i el que escric, i això és fatàstic! Genial! Encara hi ha persones al món que valen, que tenen principis, que t'ajuden a seguir...

Gràcies a tots els qui em llegiu i en especial a la Núr i al Cesc! Milions de petons...

Gaaaaaaaaaaasssssssssssssss....

Demà ja escriuré sobre coses més importantsss...Com m'ha dit algú que em coneix molt i molt bé i a qui m'estimo i moooolt...Gemma's anathomy...jejejeje...ni que em passin tantes coses, no crec que el que em passa sigui massa interessant, tot i que ultimamet...No em puc queixar, però, demà si m'inspiro...Ho deixarem aquí...Com a mínim fins demà...Parlaré de motos, ja que el Barça està com està i no mereix gaire comentari...Aquest Lorenzo està que és surt...Ben fet nano!...Ja sé que molta gent creu que és un "borde" però des que el vaig conèixer, la meva opinió sobre ell ha canviat! Si és jove, té diners, i guanya curses...Com no va ser un sobrat?...No vull entrar en si ho és o no ja que sé molt bé l'opinió de la majoría, però el que està fent té merit...que segueixi aixì...

ja començaaaaaaaaa....la que m'espera....

Ostres! no sabia on em posava...ahir vaig començar el curs d'accès a l'universitat per a majors de 25 anys...i ja estic estressada..va ser un dia molt intèns però no sé com m'ho faré realment! serà durillo!!!!...Per si de cas.. aquest dissabte aprofitaem per sortir de festaaaaaaaaaaa... Que ja toca...Fa 2 setmanetes que vàrem sortir i...Realment em ve molt de gust i veient la que m'espera, entre la feina, la Tanik, la casa i ...Estudiar...Doncs disfrutarem una micona!!!! que hem de fer...jajajjuasjjuajsuajuas...Apa ! ja us aniré explicant... Per cert que dissabte pel matí vaig a la universitat d'empresarials a fer les tutorials de les matèries que hauré d'estudiar...ja veurem que passa...

Però aquest cap de setmana !!!!...a divertir-nos....Festaaaaaaaaaaaaa...

:-D

Tornen els New Kids On The Block...no m'ho puc creure!...

Si senyor!, tornen desprès de 13 anys...sembla que han passat volant però la vida de tots ha canviat i molt!, Ara mateix he llegit la notícia, no m'ho podia creure! el meu grup!, els nº 1, els més grans...tornen!...No tinc paraules! Nomès vull saber si pasaràn per Barcelona! els vull veure!, nomès han estat una vegada a españa i si no recordo malament no va arribar a actuar en directe!, esperem que es passin per aquí perque m'encataría veure al Joey McIntyre live in concert! Per cert que com està, com el vi negre, que amb els anys millora... NKOTB are back...

En tot disc dels Estopa hi ha una lletra que em pren el cor...i en aquest últim....és hemicraneal...son fatàstics i m'encanten! el dia 18 espero xder entrar a la master classssss k fan ! em moro x anar...

Deja que la lluvia acaricie tus párpados

que la humedad se clave en tu sien,

deja que esta noche tus pies anden descalzos,

no los pares si empiezan a correr.

Deja que el deseo por una vez se cumpla,

deja que el silencio te susurre otra vez,

deja que tu ausencia en una depresión se hunda,

deja que el niño que llevas dentro vuelva a nacer.

Deja que la gente pase a ambos lados sin tocarte

y que el neón de la noche se clave en tu piel,

deja que la duda que hay en tu mente no pregunte y que no se clave,

que ni siquiera hable y que se muera solo por esta vez.

Deja que los coches te salpiquen cuando pasen, que mojen tu risa,

con tu puta prisa antes de morderesa manzana envenenada por un jodido martes,

que se pregunten que haces en la calle,

que no se den cuenta de ese detalle.

Que esto es un paseo como los de antes,

el que nadie se busca,

nadie quiere encontrarse,

que todo se vuelca en un vaso vacío,

que no hay más nostalgia que la de perderse.

Si duele un recuerdo, te cura el olvido,

si duele la cabeza,

con Hemicraneal vale.

Si buscas ayuda, chungo, esta noche estoy solo conmigo.